Fill i successor de Yūsuf I. Bé que fou un polític hàbil, que sabé aprofitar la guerra civil castellana entre Pere el Cruel i Enric de Trastàmara amb diverses annexions territorials (Priego, Utrera, Jaén, Úbeda, etc), és famós sobretot com a mecenes (d’ibn al-Hatīb, d’ibn Hātima, d’ibn Zamraq, etc) i per la seva política cultural (construí hospitals i la madrassa del seu nom a Granada).