Mineral que cristal·litza en el sistema ortoròmbic. També pot contenir ferro i titani. Es presenta com a agregats bacil·lars o fibrosos disposats radialment. Apareix en blocs de pelites degut a metamorfisme de contacte, típicament en xenolits de roques ígnies màfiques. Té una duresa d’entre 6 i 7. Freqüentment és incolora o blanca, però també de color groc pàl·lid, rosa o vermell. La seva densitat és de 3,14-3,26. Presenta una exfoliació clara en els exemplars no fibrosos i té un esclat vitri. L’andalusita, la sil·limanita i la cianita es transformen en mul·lita amb calor intensa. Les seves propietats òptiques són gairebé idèntiques a les de la sil·limanita, però la mul·lita pot contenir més ferro, i això la fa pleocroica. La mul·lita sintètica és un valuós material refractari. Es troba a l’illa de Mull (a Escòcia, d’on prové el seu nom) i a Eifel (Alemanya).
f
Mineralogia i petrografia