multiplicador de freqüència

m

Electrònica i informàtica

Dispositiu o circuit electrònic que produeix una ona de sortida en què la freqüència és un múltiple exacte de la d’entrada.

Sovint consisteix en un transistor o tub que treballa en la part no lineal de la característica i el circuit de sortida és sintonitzat a la freqüència de l’harmònic desitjat. Són circuits emprats especialment per a duplicar o triplicar la freqüència.