La simultaneïtat és possible gràcies a l’acció del sistema operatiu, que intercala l’execució dels programes (per mitjà de les tècniques del procés de prioritat) amb l’objectiu de fer màxim el volum de treball realitzat per interval de temps i, en general, de fer un ús òptim del sistema. La multiprogramació permet, per exemple, la concurrència de programes funcionant en temps real i d’altres en temps diferit; els primers solen tenir prioritat en l’ús de recursos i formen el primer pla en relació amb els segons, que formen el fons.
f
Electrònica i informàtica