D’origen musulmà i situada originàriament a l’esquerra del riu Segura, conservà el seu caràcter medieval fins a mitjan s.XIX, que inicià la seva expansió urbana amb la formació del nou barri del Carmen, a l’altra banda del riu. Centre d’una rica horta, el seu creixement fou impulsat, en gran part, per la construcció del ferrocarril, que donà sortida als productes de l’horta. Gràcies a això, el municipi de Múrcia registrà un creixement demogràfic notable: de 111 539 h que tenia el 1900 passà a 158 724 h el 1930 i a 249 738 h trenta anys després. Durant el decenni dels seixanta hi hagué, però, un estancament i una disminució. Els últims anys la ciutat ha anat creixent vers el nord i l’est. El nucli antic, tallat per la construcció d’artèries modernes, se centra en els carrers de Platería i Trapería, on hi ha els monuments artístics principals. Juntament amb la comercialització dels productes de l’horta, hi ha un cert desenvolupament industrial, fonamentalment de la indústria alimentària (conservera). És seu episcopal (actualment Múrcia-Cartagena) i té universitat, fundada el 1915. De fundació incerta (~825), esdevingué capital de la cora de Tudmir en caure Oriola. Durant els regnes de taifes passà successivament a diverses dinasties. El 1078 caigué sota el domini de Sevilla i més tard dels imperis almoràvit i almohade. El 1244 passà a Castella pel tractat d'Almirra, ratificat per la concòrdia de Torrellas (1304). Al s.XVI participà en l’alçament dels comuners. Durant la guerra de Successió féu costat a Felip d’Orleans. Al s.XVIII assolí una certa prosperitat, que s’accentuà a la centúria següent i sobretot a la segona meitat del s.XX. L’edifici més important és la catedral (1394-1465), gòtica. La façana principal és barroca, de Jaume Bord (1736-54). Ventura Rodríguez féu, en estil neoclàssic, el coronament de la torre. Del s.XIII és el convent de Santa Clara. L’església de San Esteban és renaixentista, i són barroques la de San Juan de Dios i la de la Merced (aquesta, amb portalada xorigueresca). L’edifici de l’Audiència és del s.XVI, i el palau episcopal del XVIII. Entre els museus es destaca el Museo Salzillo.
Façana de l’ajuntament i vista de la torre de la catedral de Múrcia
© Fototeca.cat