musclo

Mytilus sp (nc.)
mitil
mejillón (es)
mussel (en)
m
Malacologia

Colònia de musclos

© Fototeca.cat

Mol·lusc lamel·libranqui de l’ordre dels filibranquis, de la família dels mitílids, les conquilles del qual assoleixen 8 cm de llargada; és de color negre a l’exterior i d’un blau iridescent a l’interior.

Forma colònies d’una gran densitat sobre les roques de la zona intermareal, la qual cosa dona lloc a una franja negra d’aproximadament 1 m d’amplada, especialment a les àrees de fort trencant. Els musclos es fixen al substrat sòlidament, mitjançant el bissus. S’alimenten de plàncton, animal i vegetal, que capturen per filtració. Molt apreciats en gastronomia, els musclos són conreats en parcs artificials des de temps molt antic (mitilicultura). A la Mediterrània predomina el musclo mediterrani (M. galloprovincialis), mentre que a l’Atlàntic ho fa el musclo comú (M. edulis), molt semblant a l’anterior, però un xic més petit.