El seu fons procedeix en part de l’antic museu creat a París per Alexandre Lenoir el 1795 per recuperar restes arquitectòniques dels monuments destruïts a conseqüència de la Revolució Francesa del 1789, que tancà les portes l’any 1816, i en part d’un segon museu dels monuments fundat el 1879 per Eugène Viollet-le-Duc, que aplegava maquetes, motlles i reproduccions de les obres mestres del patrimoni arquitectònic francès. Aquest segon museu s’instal·là primer al convent dels Petits Augustins i després al Louvre, a l’antic Palau del Trocadero i finalment al Palau de Chaillot. L’any 1997 el museu tancà a causa d’un incendi que destruí part de les instal·lacions. El 2007 es reobrí al públic en el context d’un projecte de més abast: la Cité de l’Architecture et du Patrimoine. El museu, que ocupa 8 000 m2 dels 22 000 totals, és dividit en tres galeries: motlles i reproduccions que recullen la història de l’arquitectura francesa des del s XII fins al XVIII; pintures murals i vitralls, i arquitectura moderna i contemporània.