Musée du Louvre

Piràmide de vidre a l’entrada del Louvre

© Colin Cushman/stock.xchng

Museu instal·lat a l’antic palau reial del Louvre, a París, a la vora dreta del Sena.

Té la categoria de museu nacional de França i és un dels més grans del món. Francesc I, el 1527, féu enderrocar l’antic palau medieval construït per Felip August i encarregà a P.Lescot i J.Goujon (1546) la construcció del nou palau, del qual feren el costat SW del Pati Quadrat. La Gran Galeria i la Petita Galeria foren edificades sota Caterina de Mèdici i Enric IV. Durant el regnat de Lluís XIII i Lluís XIV, J.Lemercier i L.Le Vau acabaren el Pati Quadrat, i Ch.Perrault féu la columnata. Ch.Percier i P.Fontaine projectaren l’ala del carrer de Rivoli, durant el Primer Imperi, i, durant el Segon, el palau fou acabat per H.Lefuel i J.Visconti. Durant el regnat de Lluís XV el marquès de Marigny concebé la idea d’instal·lar un museu permanent d’art al palau. Aquesta idea fou duta a terme durant la Revolució, car el 1793 fou inaugurat a la Gran Galeria el Muséum Central des Arts de la Repúblique, format per les antigues col·leccions reials, que foren ampliades durant el Primer Imperi amb les rapinyes de les campanyes napoleòniques. Posteriorment, durant els s. XIX i XX, les col·leccions foren ampliades gràcies a donacions de col·leccionistes i d’artistes, mitjançant compres de l’estat i amb els productes de l’escola francesa d’arqueologia. El museu es divideix en sis departaments: el d’antiguitats orientals, el d’antiguitats egípcies, el d’antiguitats grecoromanes, el d’escultura, el de pintura i el d’objectes artístics. Les peces que hom hi conserva abracen cronològicament des del IV mil·lenni aC fins al s. XIX. L’edifici ha estat molt transformat en la seva estructura interna, des del 1932, per tal d’adaptar-lo a les necessitats actuals. D’aquestes reformes, la més ambiciosa és el projecte anomenat Grand Louvre , que inclou tant la remodelació de part de l’edifici existent com l’addició de noves estructures. Impulsat especialment per F.Mitterrand, el projecte fou dut a terme esglaonadament del 1981 al 2000 i duplicà la superfície d’exposicions, que superà els 60 000 m 2 . Inclogué actuacions diverses, entre les quals destaca la construcció de les Piràmides del Pati Central (1989), sota de les quals hom habilità un vast espai d’informació, l’addició per a dependències del museu de l’ala Richelieu (1993), antiga dependència del ministeri de finances, realitzacions projectades per I.M.Pei, a més de noves seccions d’antiguitats inaugurades el 1997 en diverses sales infrautilitzades del mateix palau. Amb la reforma del Grand Louvre també s’ampliaren les dependències auxiliars, entre les quals hi ha la biblioteca d’art, molt important, el servei de restauració i d’estudi i l’escola del Louvre per a la formació del personal de museus, i finalment la secció de dibuixos i calcografies. El 1999 presentà les noves sales dedicades a la pintura espanyola i italiana. Situades a l’ala Denon, aquestes sales, de 1 500 m 2 , mostren 350 obres dels s. XV al XIX. L’any 2000 inaugurà el Pavillon des Sessions, una exposició de 120 peces d’art primitiu que inclou obres de l’Àfrica, l’Àsia, Oceania i Amèrica en un espai de 1 400 m 2 . A l’abril del 2000 fou atorgat a l’equip de l’arquitecte català Òscar Tusquets el concurs per a la remodelació de 4 465 m 2 del palau del Louvre, on s’exhibeixen les col·leccions de mobiliari dels s. XVIII, XIX i XX, que corresponen al Musée des Arts Décoratifs, integrat en el Grand Louvre.