Museu Egipci

Institució museística del Caire, màxim exponent de l’arqueologia i la història antiga d’Egipte.

El seu origen es troba en la campanya militar egípcia de Napoleó, que desvetllà un gran interès a Europa pel llegat dels antics faraons. Durant el s XIX un gran nombre d’exploradors i buscadors de tresors intervingueren a Egipte a la recerca de tombes i relíquies. El 1835 es fundà el Service des Antiquités de l’Egypte per a protegir el patrimoni arqueològic de la cobdícia i l’espoli. Hom començà a reunir i controlar les troballes. Després de diverses vicissituds i pèrdues irreparables, el 1878 s’aconseguí aplegar un fons patrimonial significatiu al palau de Gizeh del governador Isma'il Paixà. La col·lecció hi romangué fins que fou inaugurat l’actual museu el 1902, a l’edifici de la plaça El Tahir, al centre de la ciutat, que fou dissenyat en un estil neoclàssic per l’arquitecte francès Marcel Dourgrion. S'hi exposen més de 120 000 objectes dels diferents períodes de l’antic Egipte, ordenats cronològicament en el sentit de les agulles del rellotge. El museu conté els tresors de Tutankamon i altres mostres molt destacades de l’antic art egipci (el Šayh al-Balad, l’Escriba Assegut, etc). L’any 2002 el Museu Egipci celebrà el seu centenari amb una exposició especial dels seus tresors ocults, que han estat emmagatzemats durant dècades, i en què destaquen diversos objectes trobats a la tomba de Tutankamon que no havien estat exposats. Per als actes de commemoració del seu centenari, el museu reclamà infructuosament la pedra Rosetta al British Museum i el bust de la reina Nefertiti al Museu de Berlín. El govern egipci treballa en el projecte de construcció d’un nou Gran Museu Egipci, que preveu cobrir 500 000 m2 de l’esplanada de les piràmides de Gizeh (Egipte) i que està previst que finalitzi l’any 2008.