Coexisteixen actualment la música ritual antiga, la clàssica i la moderna. La música religiosa balinesa, transmesa amb una gran fidelitat gràcies al concepte que les melodies eren baixades del cel, era indistintament vocal i instrumental. Hi ha dos sistemes d’afinació (de cinc i de set sons per octava) que donen una gran varietat d’escales. Els instruments musicals més usuals són els címbals, els gongs, el tambor, el geng gong, instrument pastoral de bambú, i els idiòfons de percussió ( saron, bonang i gender). Aquest últim instrument, predilecte de Bali, és format per una sèrie de tecles de bronze sota cadascuna de les quals hi ha un tub de ressonància fet de bambú; són percudides amb una vareta de fusta i produeixen una sonoritat prolongada i brillant. El gender wayang (agrupació de quatre gender) és una part integrant del teatre d’ombres. Els conjunts instrumentals, gamelan, són famosos per les execucions, d’una gran virtuositat. La música balinesa no té teoria musical codificada. Hom practica dos sistemes d’afinació: el pelog, heptatònic, i el slendro, pentatònic. Una de les manifestacions de la música clàssica és el gambuh, mena d’òpera en la qual alternen els diàlegs, les danses i els cants. Una de les danses més característiques és el Ketiak, destinada originàriament a provocar un estat d’èxtasi en els executants i que constitueix un espectacle fantàstic basat en la repetició obsessiva d’un motiu musical.
f
Música
Rebab indonesi
© X. Pintanel