música borgonyona

música borgunyona (ant.)

f
Música

Art musical de diferents tendències estètiques cultivat a la cort de Borgonya al s. XV.

Ja durant el regnat de Felip el Bo, Dijon tingué una de les millors capelles musicals del món occidental, en la qual es destacà Gilles Binchois, que conreà la cançó polifònica, de tema amorós. En el camp de la música sagrada s’inicià a Borgonya un nou estil polifònic (Guillaume Dufay, Johannes Ockeghem). Carles el Temerari (1467-77) donà una gran importància a la música i contractà Antoine Busnois, que compongué gairebé exclusivament cançons polifòniques profanes amb text francès, forma musical que del 1450 al 1490 adquirí una gran categoria artística. Compositors de diferents països es trobaren a la cort de Borgonya, que serví de gresol de les diferents maneres musicals europees, i això fou decisiu en la formació del llenguatge musical internacional propi de l’Europa del s XV.