Els monjos eslaus Ciril i Metodi traduïren els cants litúrgics bizantins en llengua eslava (s IX). Els seus deixebles, expulsats de Moràvia, es refugiaren a Bulgària; Climent, el més conegut, obrí escoles, ensenyà la notació, compongué música i formà cors per a les esglésies. Quan Rússia es convertí al cristianisme (988-989) hagué d’anar a cercar manuscrits per als oficis sagrats a Bulgària, únic fogar de cultura eslava d’aquella època. Còpies d’alguns d’aquests manuscrits en búlgar antic i amb neumes bizantins es conserven en biblioteques russes; els més antics daten del s XI. La tradició búlgara és encara present en moltes melodies de la litúrgia russa, indicades amb el nom de bolgarskij razpev (‘cant búlgar’). El 1018, en caure sota la dominació bizantina, els búlgars seguiren totes les evolucions del sistema musical bizantí: un dels compositors bizantins principals fou J. Kukuzeles (s XIV), de procedència búlgara. L’escola musical moderna no començà a desenvolupar-se fins al final del s XIX. Al país no existia sinó la música popular, d’origen molt primitiu, amb intervals poc definits. La fundació de les primeres institucions musicals (conservatori musical, 1904; teatre d’òpera, 1908) fou obra dels músics d’aquella època, entre els quals cal esmentar Emanuel Manolov (1860-1902), Angel Bukurecliev (1870-1950), Panajot Pipkov (1871-1942), Dobri Khristov (1875-1941) i Georgi Atanassov (1881-1931). Entre els músics de la generació següent, més ben preparats tècnicament, es destaquen Pančo Vladigeriev (1899), Lubomir Pipkov (1914-74), Veselinov Stojanov (1902-69), Filip Kutev (1903), fundador del conjunt nacional de cant i dansa, i Marin Golominov (1908). Entre els contemporanis sobresurten Bojan Ikonomov, Dimitrǔr Nenov, Paraškev Hadžiev, Alexandǔr Rajčev (1922), Konstantin Iliev (1924), Lazar Nicolav (1922), Simeon Pironkov (1927) i Bojidar Dimov (1935).
f
Música