Des del segle XVII els francesos hi introduïren la música occidental, en particular el gènere vocal, per la província de Quebec. Al començament del s XIX els cantors populars encara ocupaven un lloc important en la vida musical del país. Ernest Gagnon publicà el 1865 el recull Chansons Populaires du Canada, que inicià els estudis folklòrics francocanadencs. Marius Berbeau ha publicat també diverses obres sobre el mateix tema. La tradició musical britànica, d’altra banda, començà a introduir-se a partir del segle XVIII en les províncies marítimes i Terranova. Entre els músics d’ascendència francesa han destacat: Romain Octave Palletier (1844-1927), organista i compositor, i el seu fill Fédéric Pelletier (1870-1944); Claude Champagne (1891-1965); Guillaume Couture (1851-1915). Entre els d’ascendència anglesa: Ernest Campbell Mac Millan (1893-1973), organista i compositor, i Colin Mc Phee (1901-64), compositor i pianista. Entre la generació de músics més actuals cal esmentar Clermont Pépin (1926), Harry Somers (1925), John Beckwith (1927), Pierre Mercure (1927-66), Roger Matton (1929), Gilles Tremblay (1932) i Lloyd Burrit (1940).
f
Música