Les seves melodies, d’una gran varietat i expressivitat, formen tres grans agrupacions: estrictament litúrgiques, hímniques i religiosofolklòriques. Tret d’algunes interessants indicacions ecfonètiques particulars per a les lectures neotestamentàries, manquen totalment de notació escrita i són transmeses només per llei oral. Molts dels himnes escrits van precedits d’unes paraules indicadores del to en què han d’ésser cantats. Les principals formes responsarials són Mardd, Psali i Psalmos. De les antifonals hi ha les anomenades Vôhem, Paralex, Hôs i les Theotokia. L’estructura dels tons musicals és encara molt poc clara, bé que hom pot distingir-ne uns quants, com l'Adam, el Bartos, l’alegre Kiyakhi de l’Advent i el trist al-lahn al-ha-zaini de la Passió. Entre els coptes és ordinari l’ús de címbals i sistres a l’església.
f
Música