Ja a l’edat del bronze hi havia instruments, com el lur i el guld, modalitats de trompeta i de corn, respectivament. Amb el cristianisme, el repertori litúrgic del cant pla, introduït als s. IX-X, s’amplià amb himnes i seqüències del s. XII i amb cants populars (Folkevisen), conservats encara avui i creats entre els s. XIII i XVI. La cort de Cristià IV (1588-1648) fou un centre musical on treballaren John Dowland (del 1598 al 1606) i nombrosos músics francoflamencs. Els músics danesos més notables d’aquest temps són Mads Hak, Melchior Borchgrevinck, Hans Nielsen i Mogens Pedersøn; els dos darrers, deixebles de Gabrieli, deixaren motets i madrigals. Al s. XVII es destacaren els teòrics Hans Mikkelsen Ravn (Corvinus), autor de Heptachordum Danicum (1646) i Mathias Schachts, de Musicus Danicus (1687). D’aquesta època data l’única col·lecció de cants profans en llengua danesa: Astree Sjungekor (1648-54), de Søren Terkelsen. El compositor més notable, Dietrich Buxtehude, treballà al nord d’Alemanya. Al s. XVIII s’introduí regularment l’òpera a Dinamarca; Frederic IV fundà (1703) un nou teatre al castell d’Amalienborg; hi actuaren Reinhard Keiser, Gluck, Sarti, Paolo Scalabrino i J. Abraham Peter Schulz; el deixeble d’aquest últim, Christoph E.F. Weyse (1774-1842), conreà el singspiel, gènere aleshores preferit, amb Sovedrikken (1809) i Ludlams Hule (1816). En aquesta època, principalment gràcies a Auguste Bournonville, el ballet danès adquirí un gran prestigi. El Romanticisme musical fou introduït per Daniel Friedrich Kuhlau (1786-1832), autor d’òperes, com Lulu (1824) i Elverhøj (1817-90), de formació germànica, en part. La forma més típica de mitjan s. XIX és el lied, conreat per Peter A. Heise (1830-79) i per Peter E. Lange-Müller (1850-1926). El músic que preparà l’època actual fou Carl Nielsen (1865-1931), autor d’un repertori de cançons de caràcter col·lectiu en un doble aspecte: escolar i domèstic; Nielsen evolucionà des de les formes i escriptures tradicionals fins a les modernes. Són deixebles seus Vagn Holmboe (1909) i Niels Viggo Bentzon (1919). La música folklòrica ha estat estudiada per Thomas Laub (1852-1927); el representant de la musicologia és Knud Jeppesen (1892), també compositor.
f
Música