Giraldus Cambrensis, en la Topographia Hibernica (~1190), és el primer a esmentar-la. El monestir de Saint Andrews fou el centre de la música polifònica; d’altra banda, sorgí una música popular basada en l’instrument més típic del país: el bagpipe, variant de la cornamusa. Hom no coneix noms de compositors fins al segle XVI: al Saint Andrews Psalter (1566) hi ha peces de David Peebles (mort ~1579), de Robert Johnson (mort ~1560), etc. No hi hagué més compositors destacats fins al segle XIX, amb el desvetllament de la música nacional escocesa: els principals foren Alexander C. MacKenzie (1847-1935), John B. McEwen (1868-1948) i William Wallace (1860-1940).
f
Música