música experimental

f
Música

Nom que hom aplica a les composicions musicals en les quals l’autor fa recerques tècniques, sonores, instrumentals, formals, etc, tot rebutjant, totalment o parcialment la normativa convencional.

Bé que en totes les èpoques l’autèntica creació musical ha comportat algun element experimental, aquest tipus de música ha estat especialment conreat al s. XX.