La primera notícia que hom en té prové de Giraldus Cambrensis (~1147-1223), que en la seva Descriptio Cambriae afirma que els gal·lesos coneixien i practicaven la polifonia. Els instruments principals eren l’arpa, la flauta i el crwht, amb què acompanyaven el cant fins a quatre veus. Del s XIV són uns cants amb acompanyament d’arpa o peces per a arpa sola que són les tabulatures instrumentals més antigues. Els pennillion telyn, on cada cantor segueix una melodia diferent, i encara una altra l’harpa, s’integren en una superior harmonia. Se suposen derivats de velles formes bàrdiques, popularitzades i esdevingudes tradicionals. Gal·les posseeix una companyia d’òpera estable, l’Òpera Nacional Gal·lesa, de caràcter itinerant a causa de la poca densitat de les ciutats gal·leses. La tradició coral és ben viva actualment, com ho mostren els mundialment famosos festivals musicals, amb la participació de fins a cinc mil cantors. L’himne nacional gal·lès, Hen Wlad by Nhadan (1856) —de més qualitat per les paraules que per la música—, és obra de James James.
Música