El període d’esplendor de la música holandesa coincidí amb la unió política i cultural amb Flandes; aquesta part dels Països Baixos (juntament amb Valònia i el nord de França) tingué un paper predominant en la vida musical als segles XV i XVI. Holanda tingué dues grans figures musicals: Jacob Obrecht i Jan Pieter Sweelinck. Als segles XVII i XVIII la vida musical d’Holanda fou activa gràcies a estrangers com Vivaldi i Locatelli, i a l’activitat editorial. Amb motiu de la independència aparegué una música nacional amb Alphons Diepenbrock (1862-1921), Johan Wagenaar (1862-1941), que deixà música simfònica, i Peter van Anrooy (1879-1954), director d’orquestra; més tard es destacaren Hendrik Zagwijn (1878-1954), Sem Dresden (1881-1957), Willem Landré (1874-1948), autor d’òperes, com Beatrix (1924), Daniel Ruyneman (1886-1963) i Matthijs Vermeulen (1888). El músic més notable del segle XX és Willem Pijper (1894-1947), l’obra del qual és una síntesi entre Mahler i Debussy. S’han destacat també Hendrik Andriessen (1892), Alex Voormolen (1895) i Marius Monnikendam (1896), els dos darrers, d’estètica neoclàssica. Modernament cal citar Kees van Baaren (1906-70) i Lex van Delden (1919), d’extensa producció. Les grans ciutats (Amsterdam, Rotterdam, la Haia i Utrecht) comparteixen la majoria dels grans espectacles musicals, uns quants dies a cada ciutat. Pel juny se celebra, cada any, des del 1947, d’una manera semblant, el Holland Festival de música contemporània, òpera, ballet i teatre. Les orquestres del Concertgebouw d’Amsterdam (fundada el 1888) i de la Residentie de la Haia, mundialment famoses, han enregistrat molts discs. Han excel·lit els directors E. van Beinum, Edo de Warts, W. van Otterloo i B. Haitink. Cal remarcar la formació del Nederlandse Ballet.
f
Música