Té un parentiu estret amb el de Cambodja, Tailàndia i Laos. Els seus focus principals són l’illa de Java i la de Bali ( música balinesa), de formes més complexes. S'ha mantingut remarcablement pura, no solament en el camp religiós, sinó en la dansa i en la música per a teatre o titelles. Aquesta música tradicional, d’origen hindú, data almenys del segle VIII i no fou torbada per la penetració musulmana del segle XVI. Es basa en dos sistemes, el slendro, pentatònic, i el pelog, heptatònic; els instruments són adaptats a l’un o l’altre i formen una orquestra (gamelan) en la qual un grup de quatre saron o metal·lòfons porta un tema modal i les seves variacions, mentre diversos gongs creen un contrapunt. La música així interpretada és polifònica, i tendeix més a crear un clima d’excitació o relaxament que no pas una textura simfònica. Al costat d’aquesta música culta hi ha un cant popular basat en melodies de ritme suau, amb un contrapunt d’una certa complexitat: el krontjong. La part melòdica ha sofert influències occidentals els darrers anys i algun cop és interpretada amb instruments europeus.
f
Música