El folklore islandès conserva trets de la colonització vikinga. Hom coneix encara una forma de cant èpic popular, el tvisöngur, a dues veus que progressen per quintes paral·leles; al segle XVI es difongué la dansa nacional, vikivaki, i la música coral protestant. Thórdur Thórláksson deixà el primer tractat islandès de teoria musical (final del segle XVII). Al segle XIX aparegueren compositors com S. Sveinbjörnsson (1847-1927) i Sigfús Einarsson (1877-1939). La vida musical se centra a Reykjavík, on hi ha l’Orquestra Simfònica de la ciutat i el Teatre Nacional Islandès. Modernament s’ha destacat la musicòloga H. Helgason.
f
Música