La tradició popular se centra en cançons o dainas que remunten a l’edat mitjana. Instruments populars típics són el kokle o arpa, els bungas o timbals i diversos tipus de trompes. Més tard, la influència germànica i italiana dominà la vida musical, centrada sobretot a Riga, on Wagner fou director d’orquestra (1837-39). La dominació russa restringí la vida cultural fins a la independència (1918). L’any següent fou inaugurada l’Òpera de Riga. Aviat es destacaren diversos autors, com A. Kaliniṇš, autor d’òperes, com Banuta (1920) i Hamlet (1936), F. Mediṇš i A. Jurjaṇš, musicòleg i autor de música simfònica.
f
Música