Els conqueridors hispànics hi trobaren una música precolombina viva i brillant. Els indígenes tenien un ampli instrumental, on es destacaven els tambors i altres instruments de percussió. Tant els missioners franciscans com els jesuïtes concediren una gran importància a la música, i Mèxic fou el país hispanoamericà on la tradició polifònica importada de Castella fou més florent. La capella de la catedral de Mèxic tenia una activitat intensa a la segona meitat del segle XVI. El 1556 fou imprès un llibre litúrgic amb notació musical. La música culta fou conreada, més tard, pel P. Hernando Franco i José Aldana (mort el 1810). Amb la independència sorgí l’escola nacional, amb Aniceto Ortega (1823-1875), seguit de Melesio Morales (1838-1908) i Felipe Villanueva (1862-1893). Més tard es destacaren Gustavo E. Campa i Ricardo Castro (1866-1907) i, especialment, Julián Carrillo (1875-1965) i Manuel M.Ponce (1886-1948). La música mexicana es convertí en la primera escola americana gràcies a Silvestre Revueltas (1899-1940) i Carlos Chávez (1899). L’autor de l’himne nacional mexicà fou el català Jaume Nunó. També s’han destacat, en el terreny de l’òpera, Luis Sandi (1905) i Salvador Moreno. La música folklòrica és fortament influïda per la hispànica. L’orquestra mariachi, amb cantants anomenats també mariachis, és la formació més coneguda. Les cançons populars mexicanes han esdevingut cèlebres gràcies a Jorge Negrete, Pedro Infante i altres cantants famosos.
f
Música
Flautes mexicanes
© X. Pintanel
Art musical conreat a Mèxic.