El cant pla hi fou introduït amb el cristianisme, cap a l’any 1000. Hom n'ha conservat dues seqüències i alguns fragments. El repertori de l’església reformada (que causà la desaparició de l’anterior) és contingut en el Salmebog (‘Llibre dels salms’, 1569), de H.Thomissøn, i el Gradual (1573), de N.Jespersen. Al principi del s XIX l’interès per la música popular ajudà al renaixement musical: L.Mathias Lindemann (1812-87) publicà sis-centes danses i cants populars. El creador d’un singspiel d’inspiració nacional fou Valdemar Thrane (1790-1828). La majoria dels compositors del s XIX pertanyen al moviment romàntic vinculat a Alemanya, com Rikard Nordraak (1842-66) i Edvard Grieg (1843-1907). Aquest últim esdevingué cèlebre internacionalment; les seves millors obres s’inspiraven en melodies populars. Entre els postromàntics es destaquen G.Schjelderup (1859-1933) i Hjalmar Borgstrøm (1864-1925). El primer músic que ha emprat el llenguatge atonal és Fartein Valen (1877-1952). Entre els músics posteriors sobresurten Finn Mortensen (1922) i Egil Hovland (1924).
f
Música