Aquests només distingeixen 18 graus dels 24 de l’escala àrab i divideixen els tons menors en dues parts i els majors en quatre parts de to. Els ritmes han conservat les formes derivades de la mètrica àrab; amb tot, la música tradicional és interpretada sovint prescindint d’aquests ritmes. Els instruments musicals perses són de corda, com el tar, el setar i el sentur, de vent, com el nay, i de percussió, com el tombak. Les formacions orquestrals combinen instruments típics amb altres d’occidentals. Entre els teòrics perses més destacats figuren Avicenna, al segle XI, i Safī-al-Dīn (segle XIII). La música, mal vista pels musulmans xiïtes, s’aparta dels mòduls àrabs i ha tingut un desenvolupament notable al segle XX.
f
Música