música polonesa

f
Música

Art musical conreat a Polònia.

A part la música litúrgica, des de la cristianització, la primera obra musical polonesa coneguda és la cançó guerrera Bogurodzica (s. XIII). El primer autor conegut és Nicolau de Radom, autor d’obres religioses del s. XV. Els autors següents vincularen la música polonesa a l’Europa occidental, fet que ha estat constant des d’aleshores. Hi influïren especialment l’escola francoflamenca i Palestrina. A la cort de Segimon III (1587-1632) fou conreada la música policoral veneciana, la qual inicià la profunda influència musical italiana a Polònia. Cap al 1625 el romà Marco Scacchi introduí l’òpera a la cort. Durant el s. XVI sobresortiren els autors polonesos Mikołaj Zieleński, A.Jarzebski, M.Mielczewski, etc; bona part de llur producció és religiosa. Al s. XVIII són notables l’operista Mathias Kamieński, influït pel singspiel alemany, J.Kozłowski i, sobretot, Michael Ogiński (1765-1833) i, ja al s. XIX, Joseph Elsner, mestre de Chopin i fundador del primer conservatori polonès, a Varsòvia (1820). D’aquest temps daten Karol Kurpiński (1785-1857), autor de concerts, òperes i música de cambra destacat, i els pianistes F.Lessel i Agata Szymanowska, precursors del músic nacional per excel·lència, Fryderyk Chopin. El seu equivalent nacionalista en el camp de l’òpera fou Stanisław Moniuszko, seguit de Władysław Żeleński (1837-1921). Polònia donà també grans intèrprets, com Henryk Wieniawski (1835-80), violinista i compositor, i el cèlebre pianista i polític Ignacy Jan Paderewski (1860-1941). Les característiques de nació oprimida que ha tingut la Polònia moderna li han donat un paper molt important en el camp del nacionalisme musical, que ha arribat fins al s. XX i es percep encara en autors com Karol Szymanowski (1882-1937), Lubomir Różycki (1883-1953), Mieczysław Karłowicz (1876-1909) i Grzegorz Fitelberg (1879-1953), tots ells membres del grup Jove Polònia i fins i tot en alguns autors contemporanis, els quals, amb tot, s’han mostrat atents als darrers corrents europeus, com Witold Lutosławski (1913-1994), T.Baird (1928-81), M.Spisak (1914-65), H.Górecki (1933), Krzysztof Penderecki (1933) i A.Panufnik (1914-1991), aquest últim representant destacat del neoclassicisme. En el camp dels intèrprets ocupa gairebé tot el s. XX el pianista Artur Rubinstein (1886-1982), de fama mundial. Varsòvia ha esdevingut, juntament amb Cracòvia, un centre de vida musical i musicològica d’una gran notorietat a Europa. Darrerament, l’estudi experimental de la ràdio de Varsòvia promou des del 1957 la recerca experimental amb mitjans electroacústics.