Els seus orígens són semblants als dels altres pobles ibèrics. Al s. XIII els reis Alfons III i Dionís dugueren trobadors provençals a la cort, fet que influí segurament en l’aparició de músics com Martin Codax. Els autors del Cancioneiro d’Elvas (s. XV) palesen un alt nivell musical; més tard la polifonia flamenca influí en autors com Damião de Goes i preparà el camí a l’escola polifònica autòctona d’Évora (Duarte Lobo, J.Lourenço Rebello, etc), protegida pel rei Joan IV. Al s. XVIII fou important la influència de D.Scarlatti (professor a Lisboa de la futura reina Bàrbara de Bragança, 1721-29), palesada en l’obra de Carlos Seixas; l’òpera italiana esdevingué popular i fou refinadament conreada per F.A.d’Almeida, J.de Sousa Carvalho i, més tard, M.A.da Fonseca Portugal. Al s. XIX hi ha simfonistes com J.Domingos Bomtempo, operistes com Alfredo Keil i nacionalistes musicals (J.Vianna de Mota); al s. XX s’han destacat Frederico de Freitas, Óscar da Silva, F.Lopez Graça, Ivo Cruz i, en música serial, F.Pires i J.Peixinho. La música culta ha estat protegida modernament per la Fundação Gulbenkian, que promou la vida musical de Lisboa i altres ciutats. La música popular portuguesa ha estat popularitzada per cantants com Amália Rodrigues.
f
Música