La música popular romanesa és d’una gran riquesa i ha restat comparativament al marge de la influència de la música culta; això fa que presenti característiques modals, elements pentatònics, extensos melismes i altres característiques summament personals, sobre les quals han treballat compositors romanesos actuals i Béla Bartók. Són importants les kolinde o cançons nadalenques i les dóină o cançons pastorals. La música de dansa és principalment instrumental i té influència hongaresa i dels pobles de Iugoslàvia. La música culta començà a ésser conreada al segle XVIII, però fins a la independència no conegué pròpiament la influència occidental (italiana i alemanya), mentre persistia la música militar turca. Edward Wachiman (1836-1909) introduí l’hàbit de la música simfònica a Bucarest; la reina Elisabet (1843-1916) fou mecenes i alhora intèrpret (amb el pseudònim Carmen Sylva). El més gran representant de la música romanesa ha estat, però, Georges Enescu, format a París; han destacat també Michal Andrico, Alfred Alessandrescu, Stan Golestan i Marcel Mihalovici i el pianista Dinu Lipatti (1917-50). Bucarest, centre operístic des de la fi del segle XVIII, tingué un conservatori d’ençà del 1864 i té actualment una vida musical molt activa.
f
Música