música suïssa

f
Música

Art musical conreat a Suïssa.

Punt de confluència de la música litúrgica llatina i la germànica, Suïssa tingué importants centres musicals, com el monestir de Sankt Gallen, on l’ús dels neumes donà pas a l’estudi de nous mètodes de notació, i els monestirs d’Einsiedeln, Engelberg, etc; ja als s. X i XI hi hagué importants tractadistes teòrics, com Ermannus Contractus. La música profana de tipus trobadoresc ( minnesänger) també es desenvolupà en aquesta època. La fabricació d’orgues esdevingué, als s. XIV i XV, de fama europea. L’auge de la música religiosa durant el Renaixement donà pas a una etapa d’empobriment, arran de la Reforma, però als cantons catòlics continuà el conreu de la polifonia; s’hi destacà en aquest període l’obra de Ludwig Senfl (~1490-1543). Als segles següents aparegueren associacions musicals amateurs, mentre la música popular desenvolupava els anomenats Jodler Kuhreigen o ranz des vaches, amb un fons satíric. Fins al s. XVIII predominà la influència italiana en la música culta, però amb el Romanticisme prevalgué la germànica, amb autors com H.G.Nägeli (1773-1836), i fou conreada la música coral, amb l’aparició de grans associacions de cantaires. Al s. XX Suïssa recuperà importància amb autors com O.Schoek, K.H.David, Ernest Bloch, H.Gagnebin, É.Jaques-Dalcroze (distingit també en pedagogia musical), Pierre Wissmer i Frank Martin. A Suïssa s’ha distingit l’orquestra de la Suisse Romande, molt temps dirigida per E.Ansermet; es destaquen també els festivals musicals de Lucerna, Montreux i Zuric.