Ha tingut infuència xinesa, índia, àrab i indonèsia, amb un clar predomini de la música xinesa, tal com mostra la utilització de l’escala pentatònica sovint sense semitò. Els instruments més característics són unes trompes gegants de quatre metres de longitud i de registre greu i unes trompes constituïdes amb ossos humans. La percussió consisteix especialment en timbals i címbals. Els cants búdics són homòfons, amb participació de campanes i de timbals. A més del culte del temple, hi ha una sèrie de cerimònies molt notables musicalment, com ara els ritus fúnebres i les danses de màscares (C'am). Són molt coneguts també els cants de treball, com el t'on-skad, utilitzats en les construccions d’edificis i d’habitatges, en els quals actuen dos cantors o un solista, les veus dels quals sovint se superposen en forma d’imitació, i un cor. També són molt esteses les cançons dansades glu-gar.
f
Música