Els orígens de la música valona es confonen amb els de la música francesa, a la qual han estat atribuïts sovint, pel fet d’haver format part, a la baixa edat mitjana i durant el Renaixement, de la brillant escola francoflamenca, dins la qual es destacaren autors com Guillaume Dufay i Gilles Binchois. Amb tot, la denominació dels autors d’aquesta època és confusa, per la manca de límits clars entre el món francès, el való, el borgonyó i fins i tot el flamenc i el neerlandès. A l’època renaixentista la figura principal fou Roland de Lassus, nascut a Mons, un dels principals centres de la música valona d’aquest període. També es destacaren l’anomenat Clemens non Papa (Jacques Clémens), Claude Le Jeune, Philippe de Monte i altres. Al segle XVIII sobresortiren Jean-Noël Hamal, autor d’una copiosa producció religiosa, la família Fiocco, d’origen italià, i alguns altres. La manca de vitalitat del país causà l’emigració dels músics més destacats, generalment a París, o bé a Brussel·les, bé que Lieja, pel seu règim polític especial, fou també un centre musical destacat. Entre els compositors que treballaren a París cal resaltar André Modeste Grétry, autor d’òperes còmiques d’un gran èxit, i François-Joseph Gossec. Al segle XIX es destacaren el musicòleg i compositor François-Joseph Fétis i, sobretot, el compositor César Franck, que encapçalà l’anomenada escola francobelga de compositors de la darreria del segle, activa a Brussel·les, París i també a Catalunya, a través d’Enric Morera. Dins el grup figuraren els germans Ysaÿe, Guillaume Lekeu, el violinista Crickboom i molts altres. Influïts pel wagnerisme, els músics valons Edgar Tinel i Paul Gilson (aquest, el principal exponent del Modernisme musical való) actuen ja al segle XX, en el qual s’han destacat Jean Absil, Fernand Quinet, Marcel Quinet, Raymond Chevreuille, Arthur Hoerée, etc. La musicologia, desvetllada per François-Joseph Fétis i el flamenc François-Auguste Gevaert, ha estat activament conreada en aquest període. La reivindicació creixent de la identitat valona davant el concepte general de música belga ha motivat la creació d’entitats valones com l’Opéra de Wallonie (1966), amb seu a Lieja però amb activitats a tot el territori való, i publicacions discogràfiques que recullen l’herència musical valona.
f
Música