Escrita en notació neumàtica adiastemàtica, es conserva en més d’una vintena de còdexs i en diversos fragments manuscrits que van del segle IX al XIII. A desgrat dels estudis paleogràfics (M. Sablayrolles, H. Anglès, P. Wagner, G. M. Suñol, G. Prado, L. Brou, etc.), en resta pràcticament desconeguda la melodia, llevat d’unes quantes que foren transcrites en notació diastemàtica aquitana i catalana. Bé que hom pressuposava una notació pròpia primitiva, els manuscrits reflecteixen dues escoles: la del nord, amb neumes verticals molt fins i acurats (que procedeixen probablement de la notació preaquitana, de la qual deriven també alguns neumes de la notació catalana arcaica), i la de Toledo, força més tardana, possiblement formada a la Bètica, de traços horitzontals i cursius. Entre les melodies que figuren en el missal del cardenal Cisneros cal destacar la del pater noster (a la qual hom atribueix una gran antiguitat), on s’intercala la resposta amen en cadascuna de les set peticions.
f
Música
Cristianisme
Pàgina de l’antifonari de Lleó, document important de la litúrgia visigòtica i de la música visigòtica
© Fototeca.cat
Cant monòdic propi de la litúrgia llatina visigòtica, afí al cant gregorià i al de les altres litúrgies occidentals.