mustalita

f
m
Islamisme

Membre d’una secta islàmica, branca de l’ismaïlisme.

Aquesta secta nasqué arran de la successió del califa fatimita al-Mustanṣir (mort el 1094), quan el seu fill petit, al-Musta'lī, féu executar el seu germà gran Nizār (de qui deriva la secta dels nizarites) i el fill d’aquest. El darrer imam visible dels mustalites, el califa al-Āmir, fou assassinat el 1129. La secta, ja des del s XII, s’estengué cap a l’Índia i trobà adeptes sobretot al Gujarat.