mutació

mutación (es), mutation, change of scene, (en)
f
Biologia

Alteració permanent d’un o més caràcters hereditaris com a conseqüència d’un canvi en el material genètic d’una cèl·lula, que es transmet a les cèl·lules filles.

Si la mutació es dóna en els gàmetes, és transmissible a la descendència. Les mutacions genètiques modifiquen la morfologia o la fisiologia dels individus, bé que poden tenir també una causa artificial, química o radioactiva. Hom anomena induïdes les mutacions que són provocades mitjançant un agent mutagènic, i espontànies les que, per manca de coneixement de llur causa, hom atribueix a l’atzar. Segons l’abast del canvi produït, hi ha mutacions cromosòmiques quan n'és modificat el nombre, l’estructura o la distribució dels cromosomes, i gèniques quan l’alteració ateny un o més gens; aquest darrer sentit és el més usual en genètica. Les mutacions poden tenir un efecte favorable, neutre o desfavorable sobre els individus que les sofreixen. Generalment són desfavorables, pel fet que el nivell d’evolució atès ja havia seleccionat la millor de les variacions possibles. L’efecte evolutiu de les mutacions depèn del medi ambient (selecció ambiental) i de si afecten els gens recessius o els dominants; aquest efecte evolutiu només té lloc quan la mutació fa que el gen passi de recessiu a dominant. La selecció natural elimina moltes mutacions desfavorables i potencia les que són beneficioses per a l’individu. Les mutacions silencioses produeixen una alteració que no és suficient per a ésser detectada, i no representa cap benefici ni cap perjudici a l’individu afectat. Per a l’estudi genètic de les mutacions hom treballa amb la drosòfila, per la simplicitat del seu cariotip, perquè té un cicle reproductor ràpid i amb una gran descendència i perquè té cromosomes gegants a les glàndules salivals. Les mutacions són un factor important en la millora de vegetals i animals amb valor econòmic per a l’home. Cal considerar-les també com els factors que han introduït resistències de bacteris envers antibiòtics, fent-los insensibles a les dosis que abans els eren letals. Hom ha emprat armes químiques que produeixen mutacions perjudicials en poblacions humanes. Actualment la genètica de poblacions estudia les mutacions, i, malgrat els progressos de les investigacions, encara és difícil d’aconseguir tant una mutació dirigida com una prevenció contra les mutacions perjudicials.