Mwai Kibaki

(Gatuyaini, Nyeri, 15 de novembre de 1931 — Nairobi, 21 d’abril de 2022)

Mwai Kibaki

Polític kenyà.

D’ètnia kikuyu, el 1955 es graduà en econòmiques a la Universitat de Makerere de Kampala (actual Uganda) on, després d’estudis de postgrau a la London School of Economics, fou professor assistent (1958-60). Aquest any retornà a Kenya i prengué part en la fundació del Kenya African National Union (KANU), el principal partit independentista kenyà, en el qual ocupà càrrecs executius, entre els quals la vicepresidència (1978-88). Diputat des del 1963, fou successivament secretari de Finances (1963-65), ministre de Comerç i Indústria (1965-69) i ministre de Finances (1970-78). En morir Jomo Kenyatta (1978), fou vicepresident sota el mandat de Daniel Arap Moi, i també ministre de Finances (1978-83), d’Interior (1983-88) i de Sanitat (1988-91). Enfrontat a Arap Moi en la crisi que portà a l’establiment del multipartidisme, el 1991 abandonà el KANU i fundà el Partit Democràtic i disputà infructuosament la presidència el 1992 i el 1997.

Líder de l’oposició el 1998, l’any 2002 guanyà les eleccions presidencials. El 2008, després d’unes eleccions molt disputades celebrades l’any anterior que donaren lloc a violents enfrontaments, arribà a un acord amb el líder de l’oposició Raila Odinga, pel qual aquest obtenia el càrrec de primer ministre d’un govern de coalició i Kwaki continuava a la presidència. El segon mandat es caracteritzà per les constants disputes amb Odinga i per un seguit d’escàndols de corrupció de grans proporcions. L’agost del 2010 sotmeté a referèndum una nova constitució que reduïa els poders de la presidència i establia una descentralització, que fou aprovada. Els dos anys següents estigueren marcats per les creixents incursions del grup terrorista islamista somali Al-Xabab, així com per un augment de les tensions intertribals. En haver conclòs el mandat, es retirà i després de les eleccions presidencials del març del 2013 fou succeït per Uhuru Kenyatta, rival seu el 2007.