nabí

m
Judaisme

Terme hebreu, d’etimologia incerta, que amb anterioritat al s. X aC designava corporativament persones transportades per un rapte d’inspiració extàtica, mentre que hom donava el nom de ‘‘vident’’ a l’individu que rebia comunicacions divines.

Més tard, el poble d’Israel anomenà nabí tothom qui creia parlar inspirat per Déu, sense prejutjar amb això l’autenticitat de la seva inspiració.