La vitalitat del gènere, la seva llarga conservació i la seva qualitat folklòrica provocaren que els texts, qualsevol que fos llur procedència, es convertissin en anònims i peculiars productes poètics de la col·lectivitat, que els elaborà al llarg d’una transmissió oral i dins un costumari periòdicament actualitzats. Els seus temes —les profecies, l’anunciació, les lloances a Maria, l’anada a Betlem, el naixement, l’anunciata i l’adoració dels pastors, els Reis, Herodes, els Innocents, etc— provenen de fonts eclesiàstiques —canòniques, apòcrifes i llegendàries— i de fonts populars i profanes. Cal veure l’origen probable de la nadala catalana en certs himnes i en certes oracions de la litúrgia nadalenca, especialment les seqüències del temps, redactades, en llatí, en lloança de Maria i amb destinació popular, molt simples i assequibles, les quals en un moment donat foren traduïdes o imitades en vulgar en forma de llaors marianes. Les mostres més reculades pertanyen a la primera meitat del s XIV.
f
Música
Literatura