Nādir Shāh

(Kubkan, Coràsmia, 1688 — Fathabat, 1747)

Títol que prengué Nādr Kulī Beg, xa de Pèrsia (1736-47).

Militar al servei del safàvida Ṭahmāsq II, rebé el nom de Ṭahmāsq Kulī Khān; tanmateix, quan Ṭahmāsq II signà la pau amb els otomans, Nādr l’obligà a abdicar (1732), i ell mateix s’emparà més tard del poder. Reorganitzà l’exèrcit i creà una armada a la Càspia. Envaí l’Índia —presa de Ghaznī, de Kabul i de Peshawar (1738) i de Lahore (1739)—, però renuncià a deposar-ne el Gran Mogol; s’emparà també de l’Afganistan, fixà l’Oxus com a frontera al NE i lluità, amb èxit, contra els turcs, bé que fracassà en l’intent d’unificar religiosament el país. El descontentament de la població, obligada cada vegada a més imposts per tal de finançar les campanyes, provocà una revolta; el xa morí assassinat.