La llei considera el naixement com el començament de la personalitat jurídica de les persones físiques. Atès, però, que les condicions biològiques d’un naixement poden ésser variades, a més de les legislacions que reconeixen plena eficàcia jurídica al naixement d’un ésser viu, sense requisits, n'hi ha d’altres que, per a un tal reconeixement, exigeixen que el nascut sigui viable, o sia, amb una normal aptitud per a viure; l’adquisició de la personalitat resta condicionada al fet que el nascut atenyi un determinat termini de vida extrauterina. El dret civil espanyol, basat en concepcions científiques antiquades, exigeix tres requisits: despreniment total d’un fetus viu, que el nascut tingui figura humana i que visqui almenys 24 hores totalment separat de la mare. En cas de parts dobles, els drets d’hereu es donen al nascut primer, o sia, al que se separa primer del si de la mare. El dret romà, i el català antic, només exigien, per a la validesa jurídica del naixement, que el nen no fos monstruós. La regulació legal del nombre de naixements, tant en sentit restrictiu (control de la natalitat) com extensiu (estímuls a la natalitat), és considerada com una funció estatal en determinades situacions economicopolítiques o per raons ideològiques.
m
Biologia
Dret