Nancy

La plaça Stanislas de Nancy

© Fototeca.cat

Capital del departament de Meurthe i Mosel·la, França.

Situada a les ribes del Mosel·la, del Meurthe i del canal navegable del Marne al Rin, es destaca pel conjunt urbanístic (s. XVIII), format per la plaça Stanislas, l’arc de triomf i la plaça de la Carrière, tancada pel palau del govern i vorejada per la gran zona verda de la Pépinière. Ultra un centre administratiu, és també nucli industrial (siderúrgic i metal·lúrgic), funció derivada de la seva situació prop dels importants jaciments fèrrics lorenesos. Les àrees industrials modernes se situen a Heillecourt, al S, Seichamps, al NE, i Ludres, al SE, mentre que el sector de Le-Haut-du-Lièvre constitueix l’àrea d’expansió residencial, a base de grans blocs d’habitatges. Centre cultural, és seu universitària. Entre els edificis religiosos es destaquen l’església dels franciscans (s. XV), que conserva elements romànics, la catedral i l’església de Saint-Sébastien, totes dues del s. XVIII, i la de Saint-Epvre, del XIX, que segueix l’estil neogòtic. Des del punt de vista urbanístic és molt interessant la plaça Stanislas, construïda al s. XVIII per E.Heré, notable conjunt rocalla, les reixes del qual són obra de J.Lamour. Algunes construccions del principi del s. XX són d’estil modernista. Nancy es desenvolupà a recer del castell de Gerard d’Alsàcia (1069) i, incendiada per Enric de Bar (1218), fou reconstruïda per Mateu II de Lorena, que la féu capital del seu ducat. Assetjada i ocupada (1476) per Carles I de Borgonya, fou recuperada per Renat II de Lorena. Engrandida considerablement per Carles III de Lorena, fou ocupada en diverses ocasions pels francesos i perdé la capitalitat de Lorena en benefici de Lunéville. En morir Estanislau I de Polònia (1766), duc de Lorena des del 1738, passà definitivament a França. Durant l’annexió de Metz per part d’Alemanya (1871-1919), fou capital de la Lorena.