La nanoescuma se sintetitza escalfant carbó amb un làser a temperatures superiors als 10 000 K. La seva estructura interna consisteix en uns cúmuls d’àtoms de carboni; els àtoms estan situats als vèrtexs d’hexàgons i heptàgons i s’enllacen entre si de forma similar als àtoms del grafit. L’estructura global és similar a la d’un aerogel, lun el porós en què els porus són plens d’aire. Per aquest motiu la nanoescuma té una densitat molt baixa, de l’ordre de 2 mg/cm3. A diferència d’altres aerogels de carboni, la conductivitat elèctrica de la nanoescuma és relativament baixa, però tot i això té propietats semiconductores. D’altra banda presenta ferromagnetisme a temperatura ambient que desapareix en un període de temps relativament curt, però en canvi es manté a temperatures baixes.
f
Química