Nantes

Naoned (br)

Ciutat de Bretanya, al País del Loira, França, capital del departament de Loira Atlàntic i de la regió administrativa del País del Loira.

Situada a la capçalera de l’estuari del Loira, entre el punt límit on arriben les marees i on els illots que divideixen el riu en sis braços en faciliten el pas i el punt on el Loira rep l’Erdre i el Sèvre, és una ciutat portuària, en competència amb l’avantport de Sant Nazer. La planta urbana ha sofert un intens remodelatge, iniciat l’any 1920 i reforçat després de la Segona Guerra Mundial. El centre comercial i de negocis radica en el nucli comprès entre el Cours des Cinquante Otages, el Cours Saint-Pierre i el Cours Franklin, amb dues principals artèries perpendiculars, la rue de Strasbourg i la de Verdun. Centre industrial (metal·lúrgia pesant, construcció naval, producció alimentària, de sabates i química), amb sectors industrials que s’estenen cap al sud, la ciutat conserva al voltant una àrea d’intensa producció hortícola. Des del 1962 és seu universitària.

La història i el patrimoni artístic

Entre els edificis artístics es destaca, al barri antic, la catedral de Saint-Pierre (segles XV-XIX), d’estil gòtic, amb una decoració important a la part inferior de la façana. Conserva el castell ducal, amb un pati renaixentista (segle XV). Són també notables alguns edificis del segle XIX, en part destruïts durant la Segona Guerra Mundial, l’església de Saint-Nicolas (iniciada el 1844) i el Musée des Beaux-Arts. Antiga capital del poble gal dels namnetes, fou residència dels reis i després dels ducs de Bretanya, fins a la unió d’aquest país amb França (1524). Obtingué una universitat el 1460. Gràcies a la situació es convertí en una plaça fortificada i des del segle XV començà a desenvolupar-se la seva importància comercial. Al segle XVI el seu comerç s’estengué a la península Ibèrica, a Anglaterra i a la Bàltica. L’apogeu del port, que fou el més important de l’Estat francès del 1700 al 1730, anà lligat amb l’explotació d’Amèrica. A mitjan segle XVIII Nantes fou la ciutat dels negrers i proveïa un terç del tràfic francès. Aquest comerç condicionava altres activitats: fabricació de teixits i aiguardents i elaboració dels productes (fruits, sucre, cotó, oli i tint) que el règim d’exclusivitat reservava a la metròpolis. Aquests eren venuts a l’Estat francès o reexportats. Aquesta prosperitat menà a l’ennobliment de les famílies de comerciants i a l’embelliment de la ciutat. La universitat, suprimida el 1793, fou restablerta el 1962.