Fill de Maništusu (2306-2292 aC) i net de Sargó I. Arribà fins a la Mediterrània i sotmeté Alep i el Líban, alhora que exercí un cert control sobre l’Àsia Menor. Obtingué la seva victòria més gran sobre els pobles de l’altiplà de l’Iran (els gutis i els lulubis), tal com resta expressat en la famosa estela de Narām-Sin, conservada al Musée du Louvre de París. A la fi de la dinastia, els gutis envaïren Mesopotàmia (2191 aC). Narām-Sin s’atribuí el títol de “rei de les quatre nacions” i es feu divinitzar.