Vida i obra
Era fill d’un adroguer gironí. Prengué l’hàbit dominicà al convent de Girona, però residí especialment al de Santa Caterina de Barcelona. Entre el 1651 i el 1653 emprengué un viatge per tot el Principat i els comtats de Rosselló i Cerdanya, on aplegà materials per al Jardín de María plantado en el Principado de Cataluña, acabat abans del 1655, i publicat per primera vegada el 1657 a Barcelona. En una de les moltes edicions posteriors, la del 1949, hi ha una nota preliminar d’E. Junyent, conservador del museu episcopal de Vic.
Aquesta obra, la més coneguda i interessant de Camós, fou el fruit de la peregrinació de l’autor (1651-53) per tots els santuaris marians que hi havia al Principat. Hi menciona 1 028 temples i capelles dedicades a la Mare de Déu, i dona notícia detallada de 182 imatges de marededeus, la majoria de les quals trobades. El volum s’organitza en deu llibres seguint les demarcacions eclesiàstiques de l’època, per ordre jeràrquic. Les dades realment històriques actuen d’acompanyament d’una narració que es nodreix de notícies recollides de la tradició oral. Hi recopila dades de narracions orals, goigs, tradicions, consuetes, inscripcions i observacions directes, amb la intenció de moure a la devoció i proporcionar textos per als predicadors. L’obra s’inscriu en les campanyes mariològiques del seu orde, amb una evident idealització de la Catalunya medieval. Com a referent històric principal l’autor recorre constantment a la croada dels cristians catalans contra els musulmans ajudats per la intercessió de la Verge Maria i de l’emperador Carlemany, la vinguda del qual a Catalunya no es qüestiona. Són especialment interessants les descripcions iconogràfiques i les folklòriques que es relacionen amb el culte i la devoció. La qualificació de “llibre castellaníssim” que en feu Jordi Rubió (el català només hi és present en els testimonis) ha estat matisada recentment per Dominique de Courcelles.
També és l’autor del Compendio de la vida del V. Fr. Dalmacio de Ciurana (1690), petita biografia que dedicà al frare del seu convent, Dalmau de Ciurana –mort el 1637 en olor de santedat–. Encara que no coincidiren com a frares en el convent –Camós professà el 1640–, conegué molts religiosos i veïns que l’havien tractat i es documentà sobre la seva vida i miracles. El recurs al testimoni oral marcà el contingut d’aquesta obra, finida el 1659 encara que no publicada fins 36 anys després, gràcies al patrocini de Miquel de Ciurana, nebot del biografiat. Josep M. Coll atribueix també a Camós una Vida de Sant Maedir, publicada en català a Barcelona després de la mort de l’autor, encara que no consta en cap repertori i no s’ha localitzat en cap biblioteca.
Bibliografia
- Coll, J.M. (1955): “El venerable Fray Dalmacio Ciurana, O. P. (1574-1637)”, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, X, p. 255-268.
- De Courcelles, D. (2003): “Lecture de l’espace et imagination politique en Catalogne au XVIIème siècle: Jardín de María plantado en el Principado de Cataluña, 1657”, dins Momenti di cultura catalana in un millennio. Atti del VII Convegno dell’Associazione Italiana di Studi Catalani (Nàpols, 22-24 maig 2000). Nàpols, Liguori, vol. II, p. 251-262.
- Junyent, E. (ed.) (1949): Camós, N.: Jardín de María plantado en el Principado de Cataluña. Barcelona, Orbis.