Fundador de la Societat d’Agricultura de l’Empordà (1845), el 1849 fou nomenat comissari d’agricultura de la província de Girona. Fundà les revistes agrícoles El Bien del País (1845-49) i La Granja (1850-55), diari oficial de la Junta d’Agricultura de la província de Barcelona. Publicà nombrosos llibres sobre problemes agrícoles entre els quals destaquen La filoxera y la zona de incomunicaciones, Higiene rural, El pagès bruixot, i, sobretot, Aforismes rurals (1849), que tingueren una gran popularitat. Fou el defensor d’Abdó Terrades en el procés de Figueres del 1842.
El seu fill, Carles Fages i de Perramon (Figueres, Alt Empordà, 24 de gener de 1843-25 d’abril de 1932), jurista de formació fou degà del Col·legi d’Advocats de Figueres (1904-27). Fundà i dirigí la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de l’Empordà i la revista El Ampurdán (1849-85).