Es doctorà en cànons i es llicencià en lleis a Cervera. El 1835 fou designat rector de Castelltort (Solsonès), però molt aviat s’incorporà a les forces carlines. Fou vocal de la Junta Superior Governativa de Catalunya, dita després Junta de Berga. Tingué un paper destacat en la destitució del comte d’Espanya com a capità general carlí del Principat i en el seu assassinat (afirmà haver-lo acompanyat fins a Andorra i en publicà unes suposades declaracions de culpabilitat). Per la seva implicació en aquests fets hagué de deixar el ministeri sacerdotal.