Deixeble de Martí d’Eixalà, fou professor de religió i de moral de l’institut de Figueres i de l’Associació Obrera de Barcelona, ciutat on residí. Tractà sobre temes socials, on adoptà una posició en contra del socialisme utòpic. Col·laborador de Marià Cubí, escriví a “La Antorcha” i a “El Eco de la Frenología”. Entre les seves obres sobresurten Estudio sobre las clases proletarias (1864), La mujer: su pasado, su presente y su porvenir (1857), Veladas del obrero (1857) i El corazón humano o las cuatro estaciones de la vida (1864).