Secundà el seu pare Narcís Goixat. El 1485, pel compromís d’Amer, s’avingué a lliurar els castells de Llagostera i Castellempordà. Tanmateix, sostingué una actitud rebel —féu tallar, per exemple, un dit del canonge de Girona Alfonsello com a represàlia als seus escrits contra els remences— i fou bandejat (1485) i condemnat a la sentència de Guadalupe (1486). Detingut a Perpinyà per les autoritats franceses, no fou aconseguida la seva extradició (1487). El 1489 persistia encara en les seves activitats contra els nobles i contra els pagesos addictes a la sentència.