Narcís Molins i Fàbregas

(Tortellà, Garrotxa, 1901 — Cuautla, Mèxic, 1962)

Periodista i polític.

De família pagesa, a divuit anys anà a Barcelona, on treballà com a aprenent de pastisser. Redactor de “La Nau” i aviat membre de la Federació Comunista Catalanobalear, a partir de 1931 milità en el Bloc Obrer i Camperol (BOC) i fou redactor de “L’Hora”, òrgan del BOC, i, ja professionalitzat com a periodista, de “La Humanitat”. Pròxim a la línia política d’ Andreu Nin, fou expulsat del BOC, i després ingressà a l’Oposició Comunista, que més tard esdevingué Izquierda Comunista, dirigida per Andreu Nin. Quan es constituí el POUM, fou membre del seu comité executiu. Col·laborà en diverses tasques periodístiques al servei de premsa de la Generalitat de Catalunya. A partir del juliol del 1936 dirigí “Avant” i fou redactor en cap de “La Batalla” (1936-37). Arran de la guerra civil i per salvar-se de la repressió contra el POUM, fugí a França. A París, després dels fets de maig, encapçalà amb Víctor Serge una campanya vindicatòria. Quan aquest país fou ocupat pels alemanys, marxà a Algèria, d’on passà i s’exilià definitivament a Mèxic, el 1940. Hi cursà estudis d’antropologia, branca en la qual es llicencià el 1956, amb la tesi de temàtica indígena El códice mendocino y la economía de Tenochtitlán (1956). Piblicà, UHP, La revolució proletària d’Astúries (1935) i Campos de concentración (1944), amb il·lustracions del pintor català Josep Bartolí. Residí també un temps a Caracas (1955-57), però tornà a Mèxic, on morí.