Es formà amb el seu pare, i debutà com a flabiolaire i violinista en l’orquestra popular l’Art Gironí. El 1928 assumí la direcció de la cobla Els Montgrins, de Torroella. Dos anys més tard es traslladà a Barcelona on estudià amb Eduard Toldrà (violí) i amb Jaume Pahissa (composició) i fou director de la cobla Barcelona Albert Martí. Com a violinista fou membre de l’Orquestra del Liceu i col·laborà amb l’Orquestra Filharmònica de Barcelona i l’Orquestra de Cambra d’E. Casals, entre d’altres. Virtuós flabiolaire, participà en els enregistraments històrics de la Cobla Laietana, sota la direcció de R. Ferrer. El 1968 fou un dels fundadors de la Cobla Ciutat de Barcelona, on romangué fins el 1973.
Com a compositor té una notable producció per a cobla, però també lieder, obres corals i per orquestra, obres escèniques (la sarsuela García del Castañar, 1936) i religioses. De les seves vuitanta sardanes destaquen Els setges de Girona, La meva filleta, Amor i poesia i Àngela. Compongué les suites Garrotxa i Els cavallets de Sant Feliu. Autor de sardanes corals, com Bella terra, bella gent, amb text de Pere Quart. És autor del poema simfònic Jardins de Barcelona i Simfonia dels Pirineus (1983).
Entre d’altres guardons, rebé els premis Girona 1965 per Girona, poble heroic i Julià Carbonell 1966 per De Lleida a l’Empordà.